L'ICTUS
Un ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Cada ictus és diferent i la gent que el pateix està afectada de formes diferents.
1 Què és un ictus?
Un ictus és una malaltia aguda ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Ictus és el nom científic del que popularment és conegut amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i altres.
Cada ictus és diferent i la gent que el pateix està afectada de formes diferents. Els símptomes depenen de la zona i el volum del cervell afectats i de l’estat general de salut. Poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l'afectació dura menys de 24 hores, parlem d'un ictus transitori. La majoria remeten en menys d'una hora.
2 Símptomes
Existeixen estudis que han vist que només entre el 30 i el 75% de persones coneixen 1 o més símptomes de l'ictus. D'aquests, els més coneguts són la pèrdua de força o l'alteració del llenguatge. A més existeix un gran desconeixement sobre els factors de risc vascular que ho causen, com la hipertensió, diabetis, etc.
Els principals símptomes per a detectar-ho són:
- Debilitat que afecta una banda del cos.
- Pèrdua de visió en un ull o parcial en tots dos.
- Pèrdua o dificultat de la parla.
- Pèrdua de força o paràlisi en un cantó del cos o de la cara.
- Pèrdua de sensibilitat en un cantó del cos o de la cara.
- Inestabilitat, desequilibri i incapacitat per caminar.
- Mal de cap molt intens o sobtat, no habitual.
L'ictus s'ha de considerar una urgència mèdica al mateix nivell que, per exemple, un infart de miocardi.
3 Causes i prevenció
Els símptomes poden ser deguts a diferents causes, les quals poden fer variar el tipus de proves que us facin, el pronòstic i el tractament.
El tipus més comú és l'ictus isquèmic, que succeeix quan s'altera l'arribada de la sang a les diferents zones del cervell.
La prevenció dependrà del tipus d’ictus que s’hagi patit i sempre requerirà consell mèdic. En general, i especialment en el cas de l’ictus isquèmic, que és el més freqüent, es recomana:
Seguir una dieta
equilibrada.
Evitar l’obesitat.
Fer l ’exercici físic que recomani el metge i adoptar estils de vida saludables.
No fumar.
Limitar el consum
d’alcohol.
Controlar, amb l’ajut del seu metge, les malalties que augmenten el risc d’ictus: hipertensió arterial, diabetis, colesterol elevat (dislipèmia) i malalties del cor.
És molt important seguir totes les recomanacions que us faci l’equip de professionals que us atén. Pregunteu si teniu algun dubte. Preneu els medicaments indicats pel metge.
4 Tractament mèdic
En funció del resultat de les proves complementàries a Urgències (TAC, analítiques, doppler transcranial i de caròtides i electrocardiograma) es realitzarà el diagnòstic inicial i es decidirà si el malalt és candidat a tractament recanalitzador, amb fàrmacs fibrinolítics endovenosos i/o teràpia endovascular i si ha d’ingressar a la Unitat d’ictus. Els malalts amb ictus menors, els ictus amb temps d’evolució superior a les 8 hores i les hemorràgies també poden ser candidats a ingressar a la Unitat d’ictus si les característiques del cas ho aconsellen.
El temps entre l’arribada del pacient a urgències i l’ingrés a la Unitat d’Ictus ha de ser el més curt possible.
El tractament de l'ictus agut ha d'iniciar-se el més aviat possible, i inclou diferents aspectes:
5 Tractament rehabilitador
Un cop confirmat el diagnòstic d'ictus, realitzat el tipus de tractament al qual és candidat cada pacient, i quan s'ha aconseguit l'estabilització clínica, els malalts passen al servei de Medicina Física i Rehabilitació.