Notícies

13 de desembre de 2018 - Notes de Premsa

L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates

L’estrès emocional fa madurar en excés el cervell dels psicòpates

Revisió publicada a Psychological Medicine

Així ho revela la revisió més exhaustiva realitzada fins ara dels estudis publicats en aquest camp. L'article l'ha dirigit el Dr. Jesús Pujol de l'Hospital del Mar i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques. El cervell dels psicòpates presenta indicis d'una hipermaduració durant la infantesa, fet que els protegeix del patiment, però dificulta que gestionin les seves emocions. Tot i això, són plenament conscients dels seus actes. Una altra conclusió destacada de l'estudi és la semblança entre el cervell d'aquestes persones i el de les persones que consumeixen esteroides durant un llarg període de temps.  

Una revisió dels articles publicats que analitzen el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica revela que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta la seva capacitat per a gestionar les emocions. La revisió, publicada per la revista Psychological Medicine, l'ha liderat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb el Dr. Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí. En el treball s'han analitzat més de 400 articles publicats a revistes científiques.

Jesús_Pujol

El Dr. Jesús Pujol

El factor emocional primerenc té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata. Així ho explica el Dr. Pujol, que destaca que "el psicòpata pot ser el resultat d'un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i les preses de decisions". Això explica l'aparent reducció de la substància grisa detectada a les imatges per ressonància magnètica, que en realitat és deguda en bona part a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada. Les zones més afectades són el sistema frontal-bassal i temporal anterior i el frontal medial i cíngol posterior, que relacionen els estímuls externs amb les reaccions i els sentiments.

 

Són responsables dels seus actes

El cervell humà es protegeix de l'estrès emocional en les fases més primerenques del seu desenvolupament madurant de forma accelerada, fet que permet una més gran capacitat per tolerar el patiment i evadir-se. Però això, a la vegada, "té efectes secundaris en forma de falta d'escrúpols i de remordiments, no tenen fre emocional", explica el Dr. Pujol. Malgrat això, aquesta diferència respecte a un cervell normal, "no afecta la seva capacitat de raonament, tenen sentiments, tot i semblar freds emocionalment", afegeix el primer autor de la revisió. Per aquest motiu "l'associació entre emoció i cognició durant la presa de decisions està bloquejada, el seu cervell es pot catalogar de diferent, anormal, però són responsables del que fan, dels seus actes".

Zones_cervell

Imatge del cervell, amb les zones afectades destacades

Un altre factor destacat d'aquesta revisió és que les zones del cervell més afectades en el cas dels psicòpates es corresponen amb les dels cervells de les persones que durant un llarg període de temps, d'anys, prenen esteroides anabòlics androgènics per millorar el seu rendiment esportiu i incrementar massa muscular. Està comprovat que en aquests casos, el comportament d'aquestes persones canvia, amb una tendència cap als esclats violents i una falta de control.

 

Article de referència

Pujol J, Harrison BJ, Contreras-Rodriguez O, Cardoner N (2018). The contribution of brain imaging to theunderstanding of psychopathy. Psychological Medicine 1-12. https://doi.org/10.1017/S0033291718002507

Enllaços relacionats

Compromís social

  • Compromís social
Entitat col·laboradora

© 2006 - 2024 Parc de Salut Mar · Avís Legal i Privacitat de dades | Política de Cookies | Accessibilitat